Resum: Enrique Gracián, divulgador científic i matemàtic, ha escrit un article en el que tracta l'ensenyament, i més concretament el relacionat amb les matemàtiques, com un joc, el Tetris. En aquest joc es tracta de de fer encabir una serie de figures geomètriques a la pantalla que baixen amb una velocitat que augmenta amb el nivell, formant així unes linees horitzontals que desapareixen a mesura que es completen. El joc s'acava quan les figures omplen completament la pantalla, fet que sol ocórrer quan hi ha massa forats a la base. L'autor pren els coneixements que es van aprenent com a figures geomètriques i els espais buits com a falta d'aquests mateixos, de manera que si no es te una bona base de coneixements, pot ser que a llarg termini (i no tan llarg) trobem dificultats a l'hora d'aprendre coses noves. Gracián adverteix que els signes que fan evidents un fracàs escolar, derivat dels problemes amb l'assentament de les bases del coneixement, son quasi bé imperceptibles i que, una vegada detectats, s'ha de "tractar" buscant l'origen del problema, s'ha d'intentar tapar els forats que hi ha a la base, per poder continuar afegint més figures sobre un cossol ben fonamentat i garantir així un bon aprenentatge.
Reflexió personal: Jo comparteixo el punt de vista d'Enrique Gracián, ja que també penso que el problema amb les matemàtiques i l'ensenyament en general rau en una base de coneixements mal fonamentada, sobre la qual s'hi van apilant tots els productes d'un procés d'aprenentatge incorrectament estructurat, fins que les peces omplen la pantalla i prosseguir amb l'ensenyament es torna impossible, acabat-se el joc i perdent la partida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)