Isabel Allende i les dones apassionades

dilluns, 25 d’octubre del 2010
La història que he triat jo és la de la Jenny, la higienista dental que va de voluntària a Bangladesh i quan arriba allà es troba que ha d'excercir a una cabana plena de mosques i sense material. Un dia li arriba una pacient amb els queixals podrits i, tot i que ella no te llicencia decideix intervenir-la, però el dia següent, en arribar un altre cop a la clínica improvisada, veu a la pacient del dia anterior amb cara de meló i acompanyada pel seu marit, que deia que la volia matar. Jenny es pensa que és tot culpa seva perquè no va saber exercir bé però l'interpret diu que en realitat la cara la té així perquè el marit de la pacient li va donar una pallissa perquè quan va arribar a casa, al estar a la clínica, no li havia fet el dinar.


Vídeo d'Isabel Allende

Aigua Bruta, Pau Vidal

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent...                                                                                       


 Entrevista a l'autor del llibre